Us trobo a faltar! Motivar els equips de Relacions Públiques en temps de pandèmia

Una de les frases memorables d’en Henry Ford diu: «Ajuntar-és un començament. Seguir junts és un progrés. Treballar junts és un èxit.» No hi ha dubte que Ford sabia molt de sumar i fer equip. I per sort seva, no va haver de confinar-se mai i veure els companys de treball a través d’una pantalla, sense poder-los donar una gran encaixada de mans, una abraçada o deixar anar unes rialles d’aquestes que alliberen tensions.

Avui dia, molts sectors estan aprenent i reinventant-se a partir del teletreball que ha portat la pandèmia i aquesta nova etapa en què vivim (tot i que alguns en diuen “nova normalitat” no hem de deixar que sigui el normal). No obstant això, els treballadors de la comunicació i les RRPP estan vivint aquest moment d’una manera potser més complicat, ja que es tracta d’un sector en què les persones estem sempre interactuant: resolem junts, negociem junts i, per descomptat, aprofitem sinergies i arribem a consensos. Funciona així.

Fer la nostra feina a través d’una pantalla a una videoconferència no és del tot natural, en un sector on els professionals estem gairebé sempre disponibles (un esdeveniment a la nit o un congrés en una altra ciutat, per exemple). Ens sentim descol·locats i això es nota en …

1. La sensació d’aïllament. A la nostra feina tot va molt ràpid i, de vegades, es resolen els problemes amb la increïble habilitat de la improvisació (amb sentit comú, és clar).
2. La formació dels joves. El nostre és un ofici que es transmet no només pels estudis universitaris, sinó també per l’experiència. Molts joves professionals no estan vivint aquesta situació, que ajuda a desenvolupar el seu propi talent. Aquesta realitat pot crear en el futur professionals amb menys experiència i menys qualitat i capacitat de resposta
3. L’equilibri personal. Els que estem en aquest sector sabem d’hores extra i del repte que implica equilibrar i conciliar la nostra vida personal i laboral. Moltes vegades, durant pics de treball, ens recolzem en els companys i no tenir reunions formals i informals, als passadissos resulta gairebé impensable. Es troba a faltar el sentit de l’humor i, per descomptat, la fraternitat, i les bones idees que neixen davant de la cafetera.

Ara, el repte dels líders està en com gestionar als seus equips, motivar-los i impulsar-los. Com comunicar de manera sana. Com substituir els detalls càlids (i tan humans!) del dia a dia i que no es refredin al passar per la pantalla d’un ordinador, d’un telèfon …