El 2013 Steve Jobs donava una xerrada en la qual presentava i explicava la memorable campanya “Think different”, un dels grans fites d’Apple. En la seva presentació, Jobs va deixar dues coses molt clares: El màrqueting és qüestió de valors i, per tant, les marques no venen productes. Venen valors.

És el cas de Nike, que Jobs cita com a exemple. Nike no ven sabatilles (i roba d’esport). Ni tan sols comoditat (tot i que és part de les seves característiques), el que Nike ven és passió per l’esport. És estil de vida.

Jobs s’extrapola aquesta forma d’entendre el màrqueting de Nike amb el d’Apple. Apple, no ven tecnologia. No. El que Apple ven són els instruments necessaris per a aquells que volen canviar el món. De fet en la campanya «Think Different» presentava personatges rellevants de segle XX, des de Einstein fins a Picasso. I, fent una broma, remarcava: «Ells no tenien ordinador, si hagués estat així, hauria estat un Mac». (Que gran!).

L’interessant d’aquesta visió és que els valors d’una marca, “el nucli” són innamovibles. Una marca pot (i ha de) canviar els seus productes perquè evolucionen les demandes de mercat; pot canviar la seva distribució i fins i tot és probable que canviï fins a les persones que hi treballen. Però els seus valors són immutables.

Ara bé, si tens una empresa, tens clars els valors de la teva marca i com vendre’ls?

Si creus que necessites ajuda, és bàsic posar-se en mans de professionals. Perquè, ho va dir el gran mestre: Màrqueting is about values.

A ningú se li escapa que les paraules són poderoses i que poden transformar profundament el concepte que tots tinguem d’alguna cosa o d’algú. No és només el que diem sinó com i quan ho diem. No és només el que ens diuen sinó també com ens ho diuen.

Un exemple ja clàssic d’aquest procés ha estat el (fallit) intent de crear un llenguatge inclusiu en espanyol en el qual homes i dones siguin iguals, a través d’l’ús gramatical: primer desdoblant els gèneres (el que s’oposa a el principi bàsic de la economia de la llengua) i després substituint les vocals indicatives de gènere, per vocals neutres o fins i tot utilitzant únicament el gènere femení. Aquesta proposta és tan artificial que a qualsevol parlant normal li grinyola i li treu faves a la majoria dels filòlegs. Com diu la lingüista madrilenya, membre de l’Acadèmia Mexicana de la Llengua, Concepció Company: “Quan les societats siguin igualitàries estic seguríssima que els hàbits gramaticals es modificaran. Igualtat no és que et diguin arquitecta sinó que et paguin el mateix. “

Però això no només passa en espanyol i tampoc passa únicament en màrqueting polític o respecte a temes socials. De vegades en lloc d’adaptar-se als nous temps, analitzant les tendències de mercat i les necessitats dels consumidors, les empreses troben “solucions” que aparentment són només superficials.

És el cas de la BBC. La cadena anglesa està excloent les paraules televisió i ràdio del seu vocabulari amb l’objectiu d’atreure una audiència més jove, d’entre 18 i 34 anys, que prefereix Netflix als seus continguts. En un intent d’adequar a les noves realitats, està treballant en un projecte de branding per canviar el terme BBC Television per BBC Screen i BBC Ràdio per BBC Audio. Aquesta proposta podria costar més d’un milió de lliures esterlines.

¿Però està canviant a nivell de concepte? ¿S’està transformant? Aparentment no.

Llavors, quin seria el resultat? Segurament, si el canvi és només de paraules i no de missatge; si és una transformació de marca i de concepte, si només és aparença i no essència; no passarà res. O si. Potser seguirà a la baixa i un dia deixi de connectar amb la seva audiència. I el seu canvi serà un mer bla, bla, bla …

Ets autònom? Una PIME? Si penses que no tens res a aportar en qüestió Relacions Públiques i que elles no t’aporten res; si t’ “apartes” literalment perquè creus que no són per a tu i opines que són un vedat exclusiu de les grans empreses, és possible que no estiguis ben informat. Gràcies a elles pots aconseguir visibilitat i notorietat. En resum, que el teu “públic”, la teva “audiència”, el teu “target” s’enganxi a la teva marca.

5 claus per a saber si t’apartes de les RRPP

1. No tens “idees clares”. Les anomenades idees força, missatges clars, directes, sense ambigüitats i memorables.
2. Passes de la premsa. No tens “la” llista de periodistes i mitjans de comunicació. No fas notes de premsa ni crees contingut noticiable.
3. Tu, a casa teva. No estàs al cas de les accions de comunicació que realitza la teva competència i només et fixes en els preus que posen. No pertanys a cap col·lectiu o gremi del teu sector
4. Només portes comptes. Si algú t’esmenta, si tens més seguidors o més likes… Però no tens una estratègia digital clara i no analitzes com millorar la teva presència. Si algú parla malament de tu, no t’assabentes. I si t’assabentes i és a les xarxes socials, simplement esborres el comentari.
5. No teixeixes relacions… Vas sobre la marxa, “cames ajudeu-me”. Se t’oblida donar les gràcies… Tu estàs molt ocupat a vendre

Si alguna d’aquestes realitats ocorre en la teva empresa, és clar que necessites RRPP.

Aquí 5 claus perquè les teves Relacions Públiques funcionin:

1. Coneixement és poder. No sols es tracta de conèixer als clients als quals ja els vens, sinó també als que vols arribar. A més, és bàsic que sedueixis i enamoris als teus grups d’interès (els que ara es diuen stakeholders), que no et compraran, com a mitjans de comunicació, bloguers, ONGs, empleats… però poden parlar bé de tu.
2. Assabenta’t d’on estàs. Analitza en quin punt de la relació estàs amb cadascun d’aquests grups d’interès i amb els teus clients. Investiga, revisa, coneix-los.
3. Planifica què faràs. Pensa en accions personalitzades per a cada grup. Òbviament no pots ni has de realitzar la mateixa acció per a un proveïdor (que podria recomanar-te), que amb una ONG que amb un client. Sigues creatiu.
4. Les coses clares… i personalitzades. Vinculat al punt anterior, troba vies de comunicació amb cadascun d’ells. Treballa des de l’excel·lència i sigues detallista. Personalitza. Aconsegueix que els que et veuen se sentin increïbles. Monitora el que parlen sobre tu. Si algú et critica a les xarxes socials, dialoga, mostra l’educació més exquisida, troba una solució de manera transparent i oberta. Sigues honest.
5. Avalua i torna a començar. Mesura l’impacte de les teves accions. No esperis que repercuteixi immediatament en l’econòmic. Si el que has fet no funciona, prova altres camins. Un professional pot ajudar-te.

Amb aquestes 5 claus deixaràs d’apartar-te de les RRPP i podràs aportar al teu negoci més del que t’imagines: reconeixement i rendibilitat Tu decideixes: o aportes o t’apartes

Breu, amb cos, fort, calent i també, de vegades, amarg … Twitter és com el bon cafè, que no és la beguda més consumida del món, però alhora té una gran demanda i fans incondicionals. Però hi ha alguna cosa més: Twitter continua sent una xarxa social poderosa, amb més 330 milions d’usuaris actius mensuals (Maus), 500 milions de tweets publicats cada dia. De fet, gairebé una quarta part dels usuaris d’Internet al món la utilitzen. Per alguna cosa serà …

Per a aquells que creuen que Twitter “ja no és el que era”, és interessant llegir l’article publicat a The Thoracic Surgery Social Media Network (TSSMN). La missió d’aquesta xarxa és difondre i destacar les seves notícies a les xarxes socials i, per valorar com funcionava Twitter, van fer un estudi prospectiu i aleatori per determinar l’efecte dels tweets en les cites que es feien dels seus assajos, després de la publicació en aquesta xarxa.

El resultat va ser summament positiu: els articles tweeteados van aconseguir un augment significativament major de cites d’articles al llarg de el temps, en comparació amb aquells que no van passar per la xarxa social de l’ocellet i el hashtag per antonomàsia. La conclusió és que l’impacte acadèmic de l’activitat dels mitjans socials és ampli i durador, específicament quan es parla de Twitter.

Així mateix, Twitter és una bona eina de Màrqueting digital: gairebé 70% de les empreses B2B l’utilitza, en ella es mostren 164 milons d’anuncis a el dia i el 40% dels usuaris afirmen adquirir béns o serveis després de veure’ls en aquesta xarxa.

Amb tots aquests beneficis … Twitter segueix sent com el cafè: potser no és la beguda més consumida de el món, però igual que aquest, segueix tenint per a la comunicació i les marques, innombrables beneficis per a la salut.

El tan gastat concepte de crisi = oportunitat (encara que els que saben xinès diuen que no és cert que s’utilitzi la mateixa grafia per expressar aquests conceptes) és recurrent. Avui dia prendre les oportunitats que aporta la crisi provocada per la pandèmia és una realitat gairebé tangible. No podem oblidar que la Covid-19 ens ha afectat a tots i que ha alterat els hàbits dels consumidors, els qui comencen a partir de la nova normalitat, a actuar d’una manera més racional, encara que sense oblidar que les marques reeixides connecten a nivell emocional amb els seus consumidors.

Els consumidors van esperar i esperen de les seves marques confiança, responsabilitat, seguretat i valor afegit. Els van demanar i demanen que no només siguin un negoci, sinó que aportin alguna cosa més a la comunitat. Si una marca ha estat “a l’altura de les circumstàncies” en aquests mesos segurament sortirà enfortida. Però, ¿com aconseguir-ho?

Estar a la banda del consumidor: Algunes marques ja han transmès aquest missatge. Han acompanyat i acompanyen el consumidor en els moments difícils. Els missatges d’acompanyament, esperança en el futur, etc. han estat recurrents. La creativitat aquí ha estat la clau per no aconseguir l’efecte contrari.

Vèncer la resistència amb transparència. El consumidor, encara que estigui emocionalment afectat, sap molt bé el que vol i, sobretot, el que no vol. Per això ha estat imprescindible comunicar de manera adequada. La transparència i la coherència han estat claus.

Analitzar els nous hàbits: Després de 70 dies de confinament, els consumidors han desenvolupat nous hàbits de consum. Aquests es mantindran en el temps? Amb quins ja no hi haurà marxa enrere? La pandèmia ha portat una acceleració cap als processos digitals. Aquí ja res tornarà a ser igual.

Fer-se present. Mantenir la notorietat és imprescindible. És indispensable seguir present en els canals on habitualment ens hem mogut. No oblidem que els consumidors obliden fàcilment. Per exemple, els consumidors no recorden les marques que no apareixen en els mitjans de comunicació. No estar -i més encara, amb tots els canals i possibilitats per apropar-nos a al consumidor, gràcies a Internet pot resultar extremadament car.

Respecte i sensibilitat: Entendre de forma equivocada l’oportunitat, pot ser també un desastre. No demostrar el respecte i la sensibilitat adequats a el dolor i a el sofriment de les persones resultarà, sens dubte, contraproduent. S’imposa un nou concepte, la sostenibilitat social.