Marketing is about values. Ho va dir Steve Jobs

El 2013 Steve Jobs donava una xerrada en la qual presentava i explicava la memorable campanya “Think different”, un dels grans fites d’Apple. En la seva presentació, Jobs va deixar dues coses molt clares: El màrqueting és qüestió de valors i, per tant, les marques no venen productes. Venen valors.

És el cas de Nike, que Jobs cita com a exemple. Nike no ven sabatilles (i roba d’esport). Ni tan sols comoditat (tot i que és part de les seves característiques), el que Nike ven és passió per l’esport. És estil de vida.

Jobs s’extrapola aquesta forma d’entendre el màrqueting de Nike amb el d’Apple. Apple, no ven tecnologia. No. El que Apple ven són els instruments necessaris per a aquells que volen canviar el món. De fet en la campanya «Think Different» presentava personatges rellevants de segle XX, des de Einstein fins a Picasso. I, fent una broma, remarcava: «Ells no tenien ordinador, si hagués estat així, hauria estat un Mac». (Que gran!).

L’interessant d’aquesta visió és que els valors d’una marca, “el nucli” són innamovibles. Una marca pot (i ha de) canviar els seus productes perquè evolucionen les demandes de mercat; pot canviar la seva distribució i fins i tot és probable que canviï fins a les persones que hi treballen. Però els seus valors són immutables.

Ara bé, si tens una empresa, tens clars els valors de la teva marca i com vendre’ls?

Si creus que necessites ajuda, és bàsic posar-se en mans de professionals. Perquè, ho va dir el gran mestre: Màrqueting is about values.

Benvolgudes marques: congruència, si us plau Feu el que comuniqueu

Encara que semblés que en aquest moment moltes empreses i marques s’estan enfonsant, en realitat, com sempre, la “lectura correcta de la situació” i la resiliència poden permetre’ns convertir el negatiu en positiu. Es tracta d’aprofitar l’enorme oportunitat davant el fet que els consumidors estan sent cada vegada més sensibles a el compromís social de les marques.

Avui en dia, fins i tot en aquesta crisi, les persones no només es conformen amb un preu o una qualitat determinades, volen saber-ho tot: d’on vénen la matèria primera, o, fins i tot, com s’han comportat les marques amb els seus empleats durant la pandèmia .

Algunes marques, en la seva publicitat i en la secció de “valors” de les seves webs ens expliquen el meravelloses que són. Per exemple, parlen d ‘ “igualtat d’oportunitats” per a homes i dones, però en la seva cúpula directiva només hi ha homes; altres, ens expliquen de diversitat, pintant arc de sant Martí en els logotips de les seves xarxes socials durant el mes de maig, però els empleats saben que és millor no parlar de segons quins temes; algunes, es diuen amants de les famílies però que a cap pare recent se li acudeixi fer servir el seu dret de baixa per paternitat o que cap emprada surti corrent 20 minuts abans de l’hora perquè el seu fill té febre; les de més enllà diuen que “verifiquen” amb lupa que només s’utilitzin recursos renovables, però no analitzen el que fan els proveïdors dels seus proveïdors o veiem que utilitzen envasos d’un sol ús en els seus menjadors d’empleats …

Les marques que diuen però no fan, són oportunistes i no consideren que els consumidors són responsables i congruents, i a la fi, “tot se sap”. Els consumidors són humans i per això es necessiten marques coherents i humanistes, ètiques i valents.

De fet, a la Universitat de Stanford comencen a fusionar dos conceptes “fuzzy” and “Techies”, humanístic i tecnològic, per entendre millor l’anàlisi del Big Data, i treballar no només en el quantitatiu sinó també en el qualitatiu. Perquè tots dos conceptes no són oposats sinó necessaris

Així la congruència entre el que dic i el que faig, és decisiu per a la marca i no pot tenir clarobscurs. És una opció ètica que necessita ser valent i mai oblidar que som humans i que en última instància, ni que es tracti d’un sector industrial o B2B, treballem per a humans.

Un pur bla, bla, bla … Canvi d’aparença i no d’essència

A ningú se li escapa que les paraules són poderoses i que poden transformar profundament el concepte que tots tinguem d’alguna cosa o d’algú. No és només el que diem sinó com i quan ho diem. No és només el que ens diuen sinó també com ens ho diuen.

Un exemple ja clàssic d’aquest procés ha estat el (fallit) intent de crear un llenguatge inclusiu en espanyol en el qual homes i dones siguin iguals, a través d’l’ús gramatical: primer desdoblant els gèneres (el que s’oposa a el principi bàsic de la economia de la llengua) i després substituint les vocals indicatives de gènere, per vocals neutres o fins i tot utilitzant únicament el gènere femení. Aquesta proposta és tan artificial que a qualsevol parlant normal li grinyola i li treu faves a la majoria dels filòlegs. Com diu la lingüista madrilenya, membre de l’Acadèmia Mexicana de la Llengua, Concepció Company: “Quan les societats siguin igualitàries estic seguríssima que els hàbits gramaticals es modificaran. Igualtat no és que et diguin arquitecta sinó que et paguin el mateix. “

Però això no només passa en espanyol i tampoc passa únicament en màrqueting polític o respecte a temes socials. De vegades en lloc d’adaptar-se als nous temps, analitzant les tendències de mercat i les necessitats dels consumidors, les empreses troben “solucions” que aparentment són només superficials.

És el cas de la BBC. La cadena anglesa està excloent les paraules televisió i ràdio del seu vocabulari amb l’objectiu d’atreure una audiència més jove, d’entre 18 i 34 anys, que prefereix Netflix als seus continguts. En un intent d’adequar a les noves realitats, està treballant en un projecte de branding per canviar el terme BBC Television per BBC Screen i BBC Ràdio per BBC Audio. Aquesta proposta podria costar més d’un milió de lliures esterlines.

¿Però està canviant a nivell de concepte? ¿S’està transformant? Aparentment no.

Llavors, quin seria el resultat? Segurament, si el canvi és només de paraules i no de missatge; si és una transformació de marca i de concepte, si només és aparença i no essència; no passarà res. O si. Potser seguirà a la baixa i un dia deixi de connectar amb la seva audiència. I el seu canvi serà un mer bla, bla, bla …

Us trobo a faltar! Motivar els equips de Relacions Públiques en temps de pandèmia

Una de les frases memorables d’en Henry Ford diu: «Ajuntar-és un començament. Seguir junts és un progrés. Treballar junts és un èxit.» No hi ha dubte que Ford sabia molt de sumar i fer equip. I per sort seva, no va haver de confinar-se mai i veure els companys de treball a través d’una pantalla, sense poder-los donar una gran encaixada de mans, una abraçada o deixar anar unes rialles d’aquestes que alliberen tensions.

Avui dia, molts sectors estan aprenent i reinventant-se a partir del teletreball que ha portat la pandèmia i aquesta nova etapa en què vivim (tot i que alguns en diuen “nova normalitat” no hem de deixar que sigui el normal). No obstant això, els treballadors de la comunicació i les RRPP estan vivint aquest moment d’una manera potser més complicat, ja que es tracta d’un sector en què les persones estem sempre interactuant: resolem junts, negociem junts i, per descomptat, aprofitem sinergies i arribem a consensos. Funciona així.

Fer la nostra feina a través d’una pantalla a una videoconferència no és del tot natural, en un sector on els professionals estem gairebé sempre disponibles (un esdeveniment a la nit o un congrés en una altra ciutat, per exemple). Ens sentim descol·locats i això es nota en …

  1. La sensació d’aïllament. A la nostra feina tot va molt ràpid i, de vegades, es resolen els problemes amb la increïble habilitat de la improvisació (amb sentit comú, és clar).
  2. La formació dels joves. El nostre és un ofici que es transmet no només pels estudis universitaris, sinó també per l’experiència. Molts joves professionals no estan vivint aquesta situació, que ajuda a desenvolupar el seu propi talent. Aquesta realitat pot crear en el futur professionals amb menys experiència i menys qualitat i capacitat de resposta
  3. L’equilibri personal. Els que estem en aquest sector sabem d’hores extra i del repte que implica equilibrar i conciliar la nostra vida personal i laboral. Moltes vegades, durant pics de treball, ens recolzem en els companys i no tenir reunions formals i informals, als passadissos resulta gairebé impensable. Es troba a faltar el sentit de l’humor i, per descomptat, la fraternitat, i les bones idees que neixen davant de la cafetera.

Ara, el repte dels líders està en com gestionar als seus equips, motivar-los i impulsar-los. Com comunicar de manera sana. Com substituir els detalls càlids (i tan humans!) del dia a dia i que no es refredin al passar per la pantalla d’un ordinador, d’un telèfon …

Aportes o t’apartes? 5 claus per a treballar les teves Relacions Públiques (i fer que funcionin)

Ets autònom? Una PIME? Si penses que no tens res a aportar en qüestió Relacions Públiques i que elles no t’aporten res; si t’ “apartes” literalment perquè creus que no són per a tu i opines que són un vedat exclusiu de les grans empreses, és possible que no estiguis ben informat. Gràcies a elles pots aconseguir visibilitat i notorietat. En resum, que el teu “públic”, la teva “audiència”, el teu “target” s’enganxi a la teva marca.

5 claus per a saber si t’apartes de les RRPP

  1. No tens “idees clares”. Les anomenades idees força, missatges clars, directes, sense ambigüitats i memorables.
  2. Passes de la premsa. No tens “la” llista de periodistes i mitjans de comunicació. No fas notes de premsa ni crees contingut noticiable.
  3. Tu, a casa teva. No estàs al cas de les accions de comunicació que realitza la teva competència i només et fixes en els preus que posen. No pertanys a cap col·lectiu o gremi del teu sector
  4. Només portes comptes. Si algú t’esmenta, si tens més seguidors o més likes… Però no tens una estratègia digital clara i no analitzes com millorar la teva presència. Si algú parla malament de tu, no t’assabentes. I si t’assabentes i és a les xarxes socials, simplement esborres el comentari.
  5. No teixeixes relacions… Vas sobre la marxa, “cames ajudeu-me”. Se t’oblida donar les gràcies… Tu estàs molt ocupat a vendre

Si alguna d’aquestes realitats ocorre en la teva empresa, és clar que necessites RRPP.

Aquí 5 claus perquè les teves Relacions Públiques funcionin:

  1. Coneixement és poder. No sols es tracta de conèixer als clients als quals ja els vens, sinó també als que vols arribar. A més, és bàsic que sedueixis i enamoris als teus grups d’interès (els que ara es diuen stakeholders), que no et compraran, com a mitjans de comunicació, bloguers, ONGs, empleats… però poden parlar bé de tu.
  2. Assabenta’t d’on estàs. Analitza en quin punt de la relació estàs amb cadascun d’aquests grups d’interès i amb els teus clients. Investiga, revisa, coneix-los.
  3. Planifica què faràs. Pensa en accions personalitzades per a cada grup. Òbviament no pots ni has de realitzar la mateixa acció per a un proveïdor (que podria recomanar-te), que amb una ONG que amb un client. Sigues creatiu.
  4. Les coses clares… i personalitzades. Vinculat al punt anterior, troba vies de comunicació amb cadascun d’ells. Treballa des de l’excel·lència i sigues detallista. Personalitza. Aconsegueix que els que et veuen se sentin increïbles. Monitora el que parlen sobre tu. Si algú et critica a les xarxes socials, dialoga, mostra l’educació més exquisida, troba una solució de manera transparent i oberta. Sigues honest.
  5. Avalua i torna a començar. Mesura l’impacte de les teves accions. No esperis que repercuteixi immediatament en l’econòmic. Si el que has fet no funciona, prova altres camins. Un professional pot ajudar-te.

Amb aquestes 5 claus deixaràs d’apartar-te de les RRPP i podràs aportar al teu negoci més del que t’imagines: reconeixement i rendibilitat Tu decideixes: o aportes o t’apartes

No tens temps per a l’estratègia?

Potser et sona aquesta història: despertador a les 6.30, gimnàs/piscina, arribar a l’oficina a les 8.30 (mitja hora abans que els altres), contestar e-mails, trucades, treballar en els projectes del dia a dia, explicar-li al teu equip/col·laboradors els següents passos, negociació amb un client, cafè, trucades, reunió, menjar ràpid -a la teva taula de treball molts dies-, més e-mails, altra reunió, més projectes, una reunió que s’estén fins a l’infinit, quedar-te fins tard i/o portar-te el treball a casa (aquí pots avançar perquè estàs en silenci i si tens fills, se n’han anat a dormir)…

Si et reconeixes en aquesta “rutina laboral” possiblement ets un dels líders sènior que treballen més de 45 hores a la setmana, que reben -segons alguns estudis americans- un 6% més de salari i que són reconeguts socialment. Però potser també ets part del 97% que diu que el pensament estratègic és el més important per a l’èxit de la seva empresa i del 96% que no té temps per a això… Et reconeixes aquí també?

Treballar més de 35 hores a la setmana disminueix la productivitat i el pensament creatiu. Per això, és important seguir tres senzilles pautes que contribueixen a “trobar el temps” però també l’espai per a l’estratègia:

  1. 1. Crea el teu espai. No es tracta d’un espai físic sinó “mental”. No fan falta hores i hores per a planificar una estratègia o prendre una decisió. El que es necessita és tenir un temps “en blanc”, dedicat per aquesta tasca, després d’una desconnexió dins de les hores de treball. Pensa en quantes empreses inclouen espais específics de descans per a incentivar el pensament creatiu dels seus empleats.
  2. 2. To do list. Hi ha qui està a favor i qui, en contra de les llistes de tasques. El que és veritat és que ajuden a estructurar, a saber què tens pendent i aquí no sols pots, sinó deus, incloure el pensament estratègic. Conscientment dedica-li un espai dintre de les teves tasques quotidianes.
  3. 3. On inverteixes el teu temps? És bo, durant un parell de setmanes fer un seguiment d’en què fas servir el teu temps, amb l’objectiu de valorar quins treballs pots externalitzar, delegar o treballar en paral·lel. Conèixer aquesta dada t’ajudarà a organitzar-te millor. Posa’t al dia en les eines que et permetin automatitzar processos.

Recorda: desconnectar no significa perdre el temps. Al contrari, sol ser la clau de l’èxit.

Twitter… com el bon cafè

Breu, amb cos, fort, calent i també, de vegades, amarg … Twitter és com el bon cafè, que no és la beguda més consumida del món, però alhora té una gran demanda i fans incondicionals. Però hi ha alguna cosa més: Twitter continua sent una xarxa social poderosa, amb més 330 milions d’usuaris actius mensuals (Maus), 500 milions de tweets publicats cada dia. De fet, gairebé una quarta part dels usuaris d’Internet al món la utilitzen. Per alguna cosa serà …

Per a aquells que creuen que Twitter “ja no és el que era”, és interessant llegir l’article publicat a The Thoracic Surgery Social Media Network (TSSMN). La missió d’aquesta xarxa és difondre i destacar les seves notícies a les xarxes socials i, per valorar com funcionava Twitter, van fer un estudi prospectiu i aleatori per determinar l’efecte dels tweets en les cites que es feien dels seus assajos, després de la publicació en aquesta xarxa.

El resultat va ser summament positiu: els articles tweeteados van aconseguir un augment significativament major de cites d’articles al llarg de el temps, en comparació amb aquells que no van passar per la xarxa social de l’ocellet i el hashtag per antonomàsia. La conclusió és que l’impacte acadèmic de l’activitat dels mitjans socials és ampli i durador, específicament quan es parla de Twitter.

Així mateix, Twitter és una bona eina de Màrqueting digital: gairebé 70% de les empreses B2B l’utilitza, en ella es mostren 164 milons d’anuncis a el dia i el 40% dels usuaris afirmen adquirir béns o serveis després de veure’ls en aquesta xarxa.

Amb tots aquests beneficis … Twitter segueix sent com el cafè: potser no és la beguda més consumida de el món, però igual que aquest, segueix tenint per a la comunicació i les marques, innombrables beneficis per a la salut.

De l’storytelling a l’storydoing

“Ningú es banya dues vegades en el mateix riu” deia Heràclit. Avui dia la realitat està en constant canvi. Noves circumstàncies generen nous hàbits de consum, noves formes de pensar i de ser. Tot estem transformant-nos i tots vam començar a interactuar amb les marques de forma diferent: som més exigents i els demanem que siguin coherents, conseqüents i transparents.

Les marques que vulguin sobreviure, necessiten no només comunicar, sinó connectar amb la seva audiència. Necessiten convertir-se en el seu crush (això de l’engagement, això d’estar in love que tant llegim i escoltem), perquè el consumidor es converteixi en ambaixador i promotor (prescriptor).

Les marques estan cridades a convertir-se en marques amb propòsit, marques que pels seus valors “atrapin” a la seva audiència i als seus consumidors. Empreses / marques que es converteixin en el lloc “perfecte” per treballar. Qui no desitja sentir-se orgullós de la seva empresa i presumir que aquesta dóna una part dels seus beneficis als nens amb càncer, a el medi ambient o a la investigació per l’alzheimer, per posar un exemple?

Fins aquí, tot correcte, però, què has de fer per aconseguir que la teva marca enamori? ¿Per convertir-la en una marca amb propòsit?

Els 5 manaments de les marques amb propòsit:

  1. Seràs transparent sobre totes les coses. Això vol dir que també ha de ser coherent i que transmetrà els seus valors de forma clara, sense amagar res. Està prohibit enganyar al teu audiència o als teus clients.
  2. Innovarás constantment. Com marca, has de conèixer el teu mercat, donar sempre solucions noves i ser fiable i autèntic. No pots “dormir en els llorers”.
  3. Donaràs en el blanc. Això vol dir que la teva marca ha de ser precisa en el missatge i en els canals que utilitza.
  4. Passaràs a l’acció. El storytelling està bé, però el storydoing està millor. Dissenya una estratègia de RSC, treballa-, fes-realitat i implica als teus clients i al teu audiència. Fes-los partícips i no oblidis agrair i que se sentin “part de la teva marca”. Dóna un pas més, ells poden ser la teva marca.
  5. Digitalizarás teus missatges. La digitalització no és tot, però sí que és indispensable. Transmet els teus missatges en forma digital, actualitza la teva web (és el “aparador” de la teva marca), utilitza les xarxes socials (amb sentit comú … una obvietat si ets una B2B no pintes res en Tik Tok). Interactua, comparteix, enamora.

En resum, amb la teva marca crea vincles i fidelitza amb missatges transparents, positius, fiables i creïbles. Com en tota relació, aquest serà el camí per arribar a el cor, en aquest cas, de la teva audiència

La marca en temps de la COVID-19: transparència, confiança i sostenibilitat

El tan gastat concepte de crisi = oportunitat (encara que els que saben xinès diuen que no és cert que s’utilitzi la mateixa grafia per expressar aquests conceptes) és recurrent. Avui dia prendre les oportunitats que aporta la crisi provocada per la pandèmia és una realitat gairebé tangible. No podem oblidar que la Covid-19 ens ha afectat a tots i que ha alterat els hàbits dels consumidors, els qui comencen a partir de la nova normalitat, a actuar d’una manera més racional, encara que sense oblidar que les marques reeixides connecten a nivell emocional amb els seus consumidors.

Els consumidors van esperar i esperen de les seves marques confiança, responsabilitat, seguretat i valor afegit. Els van demanar i demanen que no només siguin un negoci, sinó que aportin alguna cosa més a la comunitat. Si una marca ha estat “a l’altura de les circumstàncies” en aquests mesos segurament sortirà enfortida. Però, ¿com aconseguir-ho?

Estar a la banda del consumidor: Algunes marques ja han transmès aquest missatge. Han acompanyat i acompanyen el consumidor en els moments difícils. Els missatges d’acompanyament, esperança en el futur, etc. han estat recurrents. La creativitat aquí ha estat la clau per no aconseguir l’efecte contrari.

Vèncer la resistència amb transparència. El consumidor, encara que estigui emocionalment afectat, sap molt bé el que vol i, sobretot, el que no vol. Per això ha estat imprescindible comunicar de manera adequada. La transparència i la coherència han estat claus.

Analitzar els nous hàbits: Després de 70 dies de confinament, els consumidors han desenvolupat nous hàbits de consum. Aquests es mantindran en el temps? Amb quins ja no hi haurà marxa enrere? La pandèmia ha portat una acceleració cap als processos digitals. Aquí ja res tornarà a ser igual.

Fer-se present. Mantenir la notorietat és imprescindible. És indispensable seguir present en els canals on habitualment ens hem mogut. No oblidem que els consumidors obliden fàcilment. Per exemple, els consumidors no recorden les marques que no apareixen en els mitjans de comunicació. No estar -i més encara, amb tots els canals i possibilitats per apropar-nos a al consumidor, gràcies a Internet pot resultar extremadament car.

Respecte i sensibilitat: Entendre de forma equivocada l’oportunitat, pot ser també un desastre. No demostrar el respecte i la sensibilitat adequats a el dolor i a el sofriment de les persones resultarà, sens dubte, contraproduent. S’imposa un nou concepte, la sostenibilitat social.

Una nova realitat: l’esdeveniment o congrés híbrid

La majoria de nosaltres ens vam adonar que la pandèmia de la Covid-19 anava de debò quan les grans marques van començar a retirar-se del Mobile World Congress… i més encara, quan es va cancel·lar. En aquests mesos hem après a integrar a la nostra vida quotidiana a noves realitats, com el teletreball, les conferències per zoom, les màscares, el gel hidroalcohólico… però què passa amb els esdeveniments? haurien de fer-se tots de manera virtual? hi ha altres fórmules

La tendència, avui dia, apunta a un nou model d’esdeveniment, el denominat esdeveniment híbrid, en el qual una part de l’audiència acudeix presencialment, mentre que l’altra, es connecta de manera virtual. Aquesta possibilitat canvia com havíem entès el sector i implica nous reptes associats, com la manera de gestionar la part relacional i el networking; com mantenir el engagment de l’audiència; si fan falta nous experts i, una cosa bàsica, si el retorn de la inversió és mesurable o si són rendibles.

El paradigma és nou i és necessari adaptar-se. Un esdeveniment presencial té un nombre limitat d’assistents, però de manera virtual, molts més estan disposats a connectar-se i participar, una cosa a la qual ja ens hem habituat per l’experiència d’aquests mesos. Llavors, és clar que necessitarem especialistes, dinamitzadors capaços d’enamorar a aquesta audiència, de captar-la i mantenir-la entre nosaltres. Perquè no es tracta que els assistents virtuals siguin mers espectadors, sinó participants, en un procés bidireccional i omniperfil.

A més, per a relacionar-nos, caldrà crear noves maneres de fer. Alguns han experimentat ja les plataformes digitals que posen en contacte, a través d’intel·ligència artificial, a participants interessats, abans i després d’un esdeveniment. Si bé, el networking sembla més complex, serà necessari treballar per a aconseguir un resultat eficient.

I sobre quin és la rendibilitat d’un esdeveniment híbrid, segurament, aquesta és més gran respecte a la d’un esdeveniment tradicional, ja que a més de poder arribar a més persones, es redueixen els costos de desplaçament, allotjament i dietes. L’esdeveniment híbrid també afectarà altres sectors, els qui al seu torn tindran el seu propi repte per a ser més creatius i competitius.

No obstant això, i si ho pensem bé, en el fons, un esdeveniment híbrid pot implicar la mateixa base que qualsevol altre esdeveniment: tenir contingut de qualitat i presentar-ho de manera atractiva perquè es compleixin els objectius, serà la clau de l’èxit. Complir els objectius sempre és la clau de l’èxit.