Mantega o margarina? Els productes integrals engreixen? Menjar fruita com a postres engreixa? Desmuntem falsos mites de l’alimentació amb motiu del Dia Mundial de la Salut Digestiva que celebrem el dia 29 de maig, iniciativa promoguda a Espanya per la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu (FEAD). Cada any, aquesta jornada es dedica a la divulgació i sensibilització sobre un tema rellevant de salut pública i Aparell Digestiu.
Opinem igual que Larry Fink, l’home més poderós del mercat, president de BlackRock, que en una carta dirigida el passat 10 d’abril als presidents de les majors empreses del món, els convida a “la creació de valor a llarg termini”. Fink critica als empresaris que han descuidat la inversió en innovació, a la formació dels seus treballadors o a les despeses de capital que no són necessaris per mantenir el creixement a llarg termini”.
Les Relacions Públiques (o la Comunicació) han d’assessorar en aquest camí del llarg termini. Fink insisteix que les companyies es fixin en els inversors que ell qualifica com a “propietaris a llarg termini” i a desentendre’s dels inversors més especuladors. Com es construeix aquest camí de “llarg termini”?
Considerant que creix al nostre costat una generació Z (els nens i joves que tenen ara entre 4 i 21 anys) amb unes inquietuds que faran trontollar el món: modelats per la tecnologia, però més per les polítiques d’austeritat, preocupats per no endeutar-se, altruistes, políticament sensibilitzats per la desigualtat econòmica i social, desil·lusionats amb la política tradicional i disposats a ajudar a qui ho necessiti; haurem de pensar estratègies diferents a les quals desenvolupem fins ara per convèncer-los que comprin la nostra marca.
Què tal si com ens aconsella Fink comencem a reaccionar?
Podria ser un bon consell l’aplicar aquella màxima de les Relacions Públiques que ens diu “fer-ho bé i fer-ho saber” que, segons opinem, segueix en plena vigència i fins i tot, ens atreviríem a descriure com “de moda”?!
Ivy Lee o Edwad Bernays? No acabo d’aclarir qui dels dos va dir la frase: “fer-ho bé i fer-ho saber”, en la qual es fonamenten les Relacions Públiques. En el que sí estem d’acord és que al segle passat -Ivy Lee va fundar en 1904, el primer despatx de RR.PP. a Nova York – hem centrat els nostres esforços en la segona part de la copulativa: “fer-ho saber”.
Per a això hem inventat i utilitzat multitud d’eines de la comunicació, i amb major o menor interès (normalment depenent el grau de “venda” que havia d’aconseguir la nostra comunicació), hem valorat el feedback del nostre públic objectiu. És a dir, si ens dirigíem al client molt més que si ens dirigíem als col·laboradors de l’empresa. Més en publicitat que en comunicació interna, per entendre’ns.
El màrqueting dels influencers no existeix. Existeix el Màrqueting, existeixen les Relacions Públiques i existeixen els líders d’opinió, o sigui, els influencers, però en català.
Wikipedia ens ho aclareix: “les Relacions Públiques (… ) són un conjunt d’accions de comunicació estratègica coordinades i sostingudes al llarg del temps, que tenen com a principal objectiu enfortir els vincles amb els diferents públics (…) per aconseguir-ho utilitzen diferents estratègies, tècniques i instruments (…) la publicitat, el màrqueting, el periodisme, entre d’altres branques i professions. Google defineix Màrqueting com a: Conjunt de tècniques i estudis que tenen com a objecte millorar la comercialització d’un producte.
Per tant, quan es parla de màrqueting d’ influencers, en realitat, ens referim a una estratègia de comunicació dirigida a líders d’opinió per promoure les vendes. De les de tota la vida, vaja!
Aquests dies he llegit, precisament a Internet: “el màrqueting d’influencers no para de sonar en les nostres oïdes com el típic terme de moda que des de fa, amb prou feines, un any s’ha instal·lat en la boca dels professionals del màrqueting i la comunicació. No obstant això, (…) aquestes pràctiques no són tan recents per a molts d’aquests professionals i algunes dades no han deixat de sorprendre’ns pel grau de maduresa que existeix ja al voltant d’aquesta disciplina.”.
Doncs sí, parlar de màrqueting d’ influencers és només un terme de moda perquè sí, és una disciplina madura: practiquem les Relacions Públiques amb aquest nom des de 1822 i el naixement del Màrqueting ho podem situar entre 1730 i 1820, més o menys.
