DEL PAPER A L’APP

Aportar valor és la clau. Buscar la millor tecnologia és només el camí per millorar allò que ja existeix. Dels llibres en paper al llibre en una App. Un llibre sobre el qual pots prendre notes, buscar per paraula clau: en titulars, taules i figures, i, en el text, subratllar-lo i enviar-lo. Utilitats que el paper no ens pot oferir.

Una nova eina editorial que treballem per SEPAR (Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica). Una publicació gratuïta a Google Play i Apple Store:

EL MARQUETING “INFLUENCER” NO EXISTEIX

El màrqueting dels influencers no existeix. Existeix el Màrqueting, existeixen les Relacions Públiques i existeixen els líders d’opinió, o sigui,  els influencers, però en català.

Wikipedia ens ho aclareix: “les Relacions Públiques (… ) són un conjunt d’accions de comunicació estratègica coordinades i sostingudes al llarg del temps, que tenen com a principal objectiu enfortir els vincles amb els diferents públics (…) per aconseguir-ho utilitzen diferents estratègies, tècniques i instruments (…) la publicitat, el màrqueting, el periodisme, entre d’altres branques i professions. Google defineix Màrqueting com a: Conjunt de tècniques i estudis que tenen com a objecte millorar la comercialització d’un producte.

Per tant, quan es parla de màrqueting d’ influencers, en realitat, ens referim a una estratègia de comunicació dirigida a líders d’opinió per promoure les vendes. De les de tota la vida, vaja!

Aquests dies he llegit, precisament a Internet: “el màrqueting d’influencers no para de sonar en les nostres oïdes com el típic terme de moda que des de fa, amb prou feines, un any s’ha instal·lat en la boca dels professionals del màrqueting i la comunicació. No obstant això, (…) aquestes pràctiques no són tan recents per a molts d’aquests professionals i algunes dades no han deixat de sorprendre’ns pel grau de maduresa que existeix ja al voltant d’aquesta disciplina.”.

Doncs sí, parlar de màrqueting d’ influencers és només un terme de moda perquè sí, és una disciplina madura: practiquem les Relacions Públiques amb aquest nom des de 1822 i el naixement del Màrqueting ho podem situar entre 1730 i 1820, més o menys.

“RECOCACOLITZACIÓ”

Fins ara, les diferents varietats de la família Coca-cola o en termes de màrqueting, la profunditat del producte, havien tingut el seu propi disseny, imatge i publicitat. Aquesta nova estratègia proposa una “marca única” amb la finalitat d’identificar totes aquestes marques individuals amb les quals fins ara treballava Coca-cola i configurar un nou model de comunicació global. Aquesta estratègia, presentada en primícia a Espanya, s’ha estès a Rússia, Singapur i Xile, encara que espera arribar a tots els mercats.

El visionari del problema que acuciava a Coca-Cola va ser Zoram Vucinic, alt executiu de la companyia a Moscou, que va adonar-se’n de la manca del color mare, el vermell de Coca-cola, en els lineals dels supermercats. Els colors dels diferents productes de la mateixa línia -negre per Zero, plata per Light i daurat para Sense cafeïna- s’estaven menjant el vermell característic de la marca que l’ha representat en els seus  129 anys d’història.

El nou disseny de Coca-cola recupera el color vermell en tots els seus lineals: el color vermell com a protagonista i amb detalls en la part inferior del packaging per identificar cada varietat. Un disseny que engloba totes les varietats de Coca-cola i atorga així un reconeixement de marca, a la marca matriu. El més cool de la història és que aquest projecte ho han liderat una desena de professionals espanyols.

Definitivament, ens agrada el vermell.

EL MOTOR DE LA IMATGE DE MARCA: LA RSC.


Diu Marc Ros, soci de Risto Mejide en la seva agència de publicitat, que “la Responsabilitat Social Corporativa és un departament per quedar bé i ha de morir”. Aquest és el titular de l’entrevista publicada en Jot Down. Compte! Cal seguir llegint perquè aquest publicitari ens aclareixi que “la RSC (…) és un comportament: com actua l’empresa amb la societat, amb la naturalesa, amb l’empleat, amb els fills dels treballadors, amb la gent gran,  amb els consumidors, amb els animals i amb qui sigui.”
No cal anar-se molt lluny per trobar els punts que conformarien la responsabilitat ètica de l’empresa, Wikipedia, els llista:

1. Servir a la societat amb productes útils i en condicions justes.
2. Crear riquesa de la manera més eficaç possible.
3. Respectar els drets humans amb unes condicions de treball dignes que afavoreixin la seguretat, la salut laboral i el desenvolupament humà i professional dels treballadors.
4. Procurar la continuïtat de l’empresa i, si és possible, aconseguir un creixement raonable.
5. Respectar el medi ambient, evitant que sigui possible qualsevol tipus de contaminació, minimitzant la creació de residus i racionalitzant l’ús dels recursos naturals i energètics.
6. Complir amb rigor les lleis, els reglaments, les normes i els costums, respectant els contractes legítims i els compromisos adquirits.
7. Procurar la distribució equitativa de la riquesa generada.
8. Mantenir  l’ètica empresarial i lluitar contra la corrupció.

A AlaOeste Communication pensem que la Responsabilitat Social Corporativa està encara per estrenar i que és el futur: un factor multiplicador de la comunicació i el veritable motor de la imatge de marca.

ELS SEUS ÈXITS SÓN ELS NOSTRES ÈXITS

Treballem per difondre l’èxit dels nostres clients. Creixem amb els nostres clients perquè els seus èxits són els nostres èxits.  Quan un gran equip funciona i aconsegueix les fites que es proposa, explicar la seva història és tan fàcil com:

LA MARCA COM A NOTÍCIA

A La marca como a notícia, capítol publicat al llibre La marca corporativa, exposo el següent: “una de les situacions més complexes en què es desenvolupa una marca es dóna quan aquesta apareix formulada com a notícia en els mitjans de comunicació”. Han passat uns quants anys des que, com a professora de la Universitat de Vic, vaig escriure aquest article, però l’afirmació continua sent vàlida. Si el 2005 situar una marca com a notícia en un mitjà de comunicació era complex i dotar-la dels valors més convenients per a comercialitzar-la més complex encara, avui és un repte majúscul. Llegir més