Un pur bla, bla, bla … Canvi d’aparença i no d’essència

A ningú se li escapa que les paraules són poderoses i que poden transformar profundament el concepte que tots tinguem d’alguna cosa o d’algú. No és només el que diem sinó com i quan ho diem. No és només el que ens diuen sinó també com ens ho diuen.

Un exemple ja clàssic d’aquest procés ha estat el (fallit) intent de crear un llenguatge inclusiu en espanyol en el qual homes i dones siguin iguals, a través d’l’ús gramatical: primer desdoblant els gèneres (el que s’oposa a el principi bàsic de la economia de la llengua) i després substituint les vocals indicatives de gènere, per vocals neutres o fins i tot utilitzant únicament el gènere femení. Aquesta proposta és tan artificial que a qualsevol parlant normal li grinyola i li treu faves a la majoria dels filòlegs. Com diu la lingüista madrilenya, membre de l’Acadèmia Mexicana de la Llengua, Concepció Company: “Quan les societats siguin igualitàries estic seguríssima que els hàbits gramaticals es modificaran. Igualtat no és que et diguin arquitecta sinó que et paguin el mateix. “

Però això no només passa en espanyol i tampoc passa únicament en màrqueting polític o respecte a temes socials. De vegades en lloc d’adaptar-se als nous temps, analitzant les tendències de mercat i les necessitats dels consumidors, les empreses troben “solucions” que aparentment són només superficials.

És el cas de la BBC. La cadena anglesa està excloent les paraules televisió i ràdio del seu vocabulari amb l’objectiu d’atreure una audiència més jove, d’entre 18 i 34 anys, que prefereix Netflix als seus continguts. En un intent d’adequar a les noves realitats, està treballant en un projecte de branding per canviar el terme BBC Television per BBC Screen i BBC Ràdio per BBC Audio. Aquesta proposta podria costar més d’un milió de lliures esterlines.

¿Però està canviant a nivell de concepte? ¿S’està transformant? Aparentment no.

Llavors, quin seria el resultat? Segurament, si el canvi és només de paraules i no de missatge; si és una transformació de marca i de concepte, si només és aparença i no essència; no passarà res. O si. Potser seguirà a la baixa i un dia deixi de connectar amb la seva audiència. I el seu canvi serà un mer bla, bla, bla …

Us trobo a faltar! Motivar els equips de Relacions Públiques en temps de pandèmia

Una de les frases memorables d’en Henry Ford diu: «Ajuntar-és un començament. Seguir junts és un progrés. Treballar junts és un èxit.» No hi ha dubte que Ford sabia molt de sumar i fer equip. I per sort seva, no va haver de confinar-se mai i veure els companys de treball a través d’una pantalla, sense poder-los donar una gran encaixada de mans, una abraçada o deixar anar unes rialles d’aquestes que alliberen tensions.

Avui dia, molts sectors estan aprenent i reinventant-se a partir del teletreball que ha portat la pandèmia i aquesta nova etapa en què vivim (tot i que alguns en diuen “nova normalitat” no hem de deixar que sigui el normal). No obstant això, els treballadors de la comunicació i les RRPP estan vivint aquest moment d’una manera potser més complicat, ja que es tracta d’un sector en què les persones estem sempre interactuant: resolem junts, negociem junts i, per descomptat, aprofitem sinergies i arribem a consensos. Funciona així.

Fer la nostra feina a través d’una pantalla a una videoconferència no és del tot natural, en un sector on els professionals estem gairebé sempre disponibles (un esdeveniment a la nit o un congrés en una altra ciutat, per exemple). Ens sentim descol·locats i això es nota en …

  1. La sensació d’aïllament. A la nostra feina tot va molt ràpid i, de vegades, es resolen els problemes amb la increïble habilitat de la improvisació (amb sentit comú, és clar).
  2. La formació dels joves. El nostre és un ofici que es transmet no només pels estudis universitaris, sinó també per l’experiència. Molts joves professionals no estan vivint aquesta situació, que ajuda a desenvolupar el seu propi talent. Aquesta realitat pot crear en el futur professionals amb menys experiència i menys qualitat i capacitat de resposta
  3. L’equilibri personal. Els que estem en aquest sector sabem d’hores extra i del repte que implica equilibrar i conciliar la nostra vida personal i laboral. Moltes vegades, durant pics de treball, ens recolzem en els companys i no tenir reunions formals i informals, als passadissos resulta gairebé impensable. Es troba a faltar el sentit de l’humor i, per descomptat, la fraternitat, i les bones idees que neixen davant de la cafetera.

Ara, el repte dels líders està en com gestionar als seus equips, motivar-los i impulsar-los. Com comunicar de manera sana. Com substituir els detalls càlids (i tan humans!) del dia a dia i que no es refredin al passar per la pantalla d’un ordinador, d’un telèfon …

Aportes o t’apartes? 5 claus per a treballar les teves Relacions Públiques (i fer que funcionin)

Ets autònom? Una PIME? Si penses que no tens res a aportar en qüestió Relacions Públiques i que elles no t’aporten res; si t’ “apartes” literalment perquè creus que no són per a tu i opines que són un vedat exclusiu de les grans empreses, és possible que no estiguis ben informat. Gràcies a elles pots aconseguir visibilitat i notorietat. En resum, que el teu “públic”, la teva “audiència”, el teu “target” s’enganxi a la teva marca.

5 claus per a saber si t’apartes de les RRPP

  1. No tens “idees clares”. Les anomenades idees força, missatges clars, directes, sense ambigüitats i memorables.
  2. Passes de la premsa. No tens “la” llista de periodistes i mitjans de comunicació. No fas notes de premsa ni crees contingut noticiable.
  3. Tu, a casa teva. No estàs al cas de les accions de comunicació que realitza la teva competència i només et fixes en els preus que posen. No pertanys a cap col·lectiu o gremi del teu sector
  4. Només portes comptes. Si algú t’esmenta, si tens més seguidors o més likes… Però no tens una estratègia digital clara i no analitzes com millorar la teva presència. Si algú parla malament de tu, no t’assabentes. I si t’assabentes i és a les xarxes socials, simplement esborres el comentari.
  5. No teixeixes relacions… Vas sobre la marxa, “cames ajudeu-me”. Se t’oblida donar les gràcies… Tu estàs molt ocupat a vendre

Si alguna d’aquestes realitats ocorre en la teva empresa, és clar que necessites RRPP.

Aquí 5 claus perquè les teves Relacions Públiques funcionin:

  1. Coneixement és poder. No sols es tracta de conèixer als clients als quals ja els vens, sinó també als que vols arribar. A més, és bàsic que sedueixis i enamoris als teus grups d’interès (els que ara es diuen stakeholders), que no et compraran, com a mitjans de comunicació, bloguers, ONGs, empleats… però poden parlar bé de tu.
  2. Assabenta’t d’on estàs. Analitza en quin punt de la relació estàs amb cadascun d’aquests grups d’interès i amb els teus clients. Investiga, revisa, coneix-los.
  3. Planifica què faràs. Pensa en accions personalitzades per a cada grup. Òbviament no pots ni has de realitzar la mateixa acció per a un proveïdor (que podria recomanar-te), que amb una ONG que amb un client. Sigues creatiu.
  4. Les coses clares… i personalitzades. Vinculat al punt anterior, troba vies de comunicació amb cadascun d’ells. Treballa des de l’excel·lència i sigues detallista. Personalitza. Aconsegueix que els que et veuen se sentin increïbles. Monitora el que parlen sobre tu. Si algú et critica a les xarxes socials, dialoga, mostra l’educació més exquisida, troba una solució de manera transparent i oberta. Sigues honest.
  5. Avalua i torna a començar. Mesura l’impacte de les teves accions. No esperis que repercuteixi immediatament en l’econòmic. Si el que has fet no funciona, prova altres camins. Un professional pot ajudar-te.

Amb aquestes 5 claus deixaràs d’apartar-te de les RRPP i podràs aportar al teu negoci més del que t’imagines: reconeixement i rendibilitat Tu decideixes: o aportes o t’apartes

No tens temps per a l’estratègia?

Potser et sona aquesta història: despertador a les 6.30, gimnàs/piscina, arribar a l’oficina a les 8.30 (mitja hora abans que els altres), contestar e-mails, trucades, treballar en els projectes del dia a dia, explicar-li al teu equip/col·laboradors els següents passos, negociació amb un client, cafè, trucades, reunió, menjar ràpid -a la teva taula de treball molts dies-, més e-mails, altra reunió, més projectes, una reunió que s’estén fins a l’infinit, quedar-te fins tard i/o portar-te el treball a casa (aquí pots avançar perquè estàs en silenci i si tens fills, se n’han anat a dormir)…

Si et reconeixes en aquesta “rutina laboral” possiblement ets un dels líders sènior que treballen més de 45 hores a la setmana, que reben -segons alguns estudis americans- un 6% més de salari i que són reconeguts socialment. Però potser també ets part del 97% que diu que el pensament estratègic és el més important per a l’èxit de la seva empresa i del 96% que no té temps per a això… Et reconeixes aquí també?

Treballar més de 35 hores a la setmana disminueix la productivitat i el pensament creatiu. Per això, és important seguir tres senzilles pautes que contribueixen a “trobar el temps” però també l’espai per a l’estratègia:

  1. 1. Crea el teu espai. No es tracta d’un espai físic sinó “mental”. No fan falta hores i hores per a planificar una estratègia o prendre una decisió. El que es necessita és tenir un temps “en blanc”, dedicat per aquesta tasca, després d’una desconnexió dins de les hores de treball. Pensa en quantes empreses inclouen espais específics de descans per a incentivar el pensament creatiu dels seus empleats.
  2. 2. To do list. Hi ha qui està a favor i qui, en contra de les llistes de tasques. El que és veritat és que ajuden a estructurar, a saber què tens pendent i aquí no sols pots, sinó deus, incloure el pensament estratègic. Conscientment dedica-li un espai dintre de les teves tasques quotidianes.
  3. 3. On inverteixes el teu temps? És bo, durant un parell de setmanes fer un seguiment d’en què fas servir el teu temps, amb l’objectiu de valorar quins treballs pots externalitzar, delegar o treballar en paral·lel. Conèixer aquesta dada t’ajudarà a organitzar-te millor. Posa’t al dia en les eines que et permetin automatitzar processos.

Recorda: desconnectar no significa perdre el temps. Al contrari, sol ser la clau de l’èxit.

Twitter… com el bon cafè

Breu, amb cos, fort, calent i també, de vegades, amarg … Twitter és com el bon cafè, que no és la beguda més consumida del món, però alhora té una gran demanda i fans incondicionals. Però hi ha alguna cosa més: Twitter continua sent una xarxa social poderosa, amb més 330 milions d’usuaris actius mensuals (Maus), 500 milions de tweets publicats cada dia. De fet, gairebé una quarta part dels usuaris d’Internet al món la utilitzen. Per alguna cosa serà …

Per a aquells que creuen que Twitter “ja no és el que era”, és interessant llegir l’article publicat a The Thoracic Surgery Social Media Network (TSSMN). La missió d’aquesta xarxa és difondre i destacar les seves notícies a les xarxes socials i, per valorar com funcionava Twitter, van fer un estudi prospectiu i aleatori per determinar l’efecte dels tweets en les cites que es feien dels seus assajos, després de la publicació en aquesta xarxa.

El resultat va ser summament positiu: els articles tweeteados van aconseguir un augment significativament major de cites d’articles al llarg de el temps, en comparació amb aquells que no van passar per la xarxa social de l’ocellet i el hashtag per antonomàsia. La conclusió és que l’impacte acadèmic de l’activitat dels mitjans socials és ampli i durador, específicament quan es parla de Twitter.

Així mateix, Twitter és una bona eina de Màrqueting digital: gairebé 70% de les empreses B2B l’utilitza, en ella es mostren 164 milons d’anuncis a el dia i el 40% dels usuaris afirmen adquirir béns o serveis després de veure’ls en aquesta xarxa.

Amb tots aquests beneficis … Twitter segueix sent com el cafè: potser no és la beguda més consumida de el món, però igual que aquest, segueix tenint per a la comunicació i les marques, innombrables beneficis per a la salut.

De l’storytelling a l’storydoing

“Ningú es banya dues vegades en el mateix riu” deia Heràclit. Avui dia la realitat està en constant canvi. Noves circumstàncies generen nous hàbits de consum, noves formes de pensar i de ser. Tot estem transformant-nos i tots vam començar a interactuar amb les marques de forma diferent: som més exigents i els demanem que siguin coherents, conseqüents i transparents.

Les marques que vulguin sobreviure, necessiten no només comunicar, sinó connectar amb la seva audiència. Necessiten convertir-se en el seu crush (això de l’engagement, això d’estar in love que tant llegim i escoltem), perquè el consumidor es converteixi en ambaixador i promotor (prescriptor).

Les marques estan cridades a convertir-se en marques amb propòsit, marques que pels seus valors “atrapin” a la seva audiència i als seus consumidors. Empreses / marques que es converteixin en el lloc “perfecte” per treballar. Qui no desitja sentir-se orgullós de la seva empresa i presumir que aquesta dóna una part dels seus beneficis als nens amb càncer, a el medi ambient o a la investigació per l’alzheimer, per posar un exemple?

Fins aquí, tot correcte, però, què has de fer per aconseguir que la teva marca enamori? ¿Per convertir-la en una marca amb propòsit?

Els 5 manaments de les marques amb propòsit:

  1. Seràs transparent sobre totes les coses. Això vol dir que també ha de ser coherent i que transmetrà els seus valors de forma clara, sense amagar res. Està prohibit enganyar al teu audiència o als teus clients.
  2. Innovarás constantment. Com marca, has de conèixer el teu mercat, donar sempre solucions noves i ser fiable i autèntic. No pots “dormir en els llorers”.
  3. Donaràs en el blanc. Això vol dir que la teva marca ha de ser precisa en el missatge i en els canals que utilitza.
  4. Passaràs a l’acció. El storytelling està bé, però el storydoing està millor. Dissenya una estratègia de RSC, treballa-, fes-realitat i implica als teus clients i al teu audiència. Fes-los partícips i no oblidis agrair i que se sentin “part de la teva marca”. Dóna un pas més, ells poden ser la teva marca.
  5. Digitalizarás teus missatges. La digitalització no és tot, però sí que és indispensable. Transmet els teus missatges en forma digital, actualitza la teva web (és el “aparador” de la teva marca), utilitza les xarxes socials (amb sentit comú … una obvietat si ets una B2B no pintes res en Tik Tok). Interactua, comparteix, enamora.

En resum, amb la teva marca crea vincles i fidelitza amb missatges transparents, positius, fiables i creïbles. Com en tota relació, aquest serà el camí per arribar a el cor, en aquest cas, de la teva audiència

La marca en temps de la COVID-19: transparència, confiança i sostenibilitat

El tan gastat concepte de crisi = oportunitat (encara que els que saben xinès diuen que no és cert que s’utilitzi la mateixa grafia per expressar aquests conceptes) és recurrent. Avui dia prendre les oportunitats que aporta la crisi provocada per la pandèmia és una realitat gairebé tangible. No podem oblidar que la Covid-19 ens ha afectat a tots i que ha alterat els hàbits dels consumidors, els qui comencen a partir de la nova normalitat, a actuar d’una manera més racional, encara que sense oblidar que les marques reeixides connecten a nivell emocional amb els seus consumidors.

Els consumidors van esperar i esperen de les seves marques confiança, responsabilitat, seguretat i valor afegit. Els van demanar i demanen que no només siguin un negoci, sinó que aportin alguna cosa més a la comunitat. Si una marca ha estat “a l’altura de les circumstàncies” en aquests mesos segurament sortirà enfortida. Però, ¿com aconseguir-ho?

Estar a la banda del consumidor: Algunes marques ja han transmès aquest missatge. Han acompanyat i acompanyen el consumidor en els moments difícils. Els missatges d’acompanyament, esperança en el futur, etc. han estat recurrents. La creativitat aquí ha estat la clau per no aconseguir l’efecte contrari.

Vèncer la resistència amb transparència. El consumidor, encara que estigui emocionalment afectat, sap molt bé el que vol i, sobretot, el que no vol. Per això ha estat imprescindible comunicar de manera adequada. La transparència i la coherència han estat claus.

Analitzar els nous hàbits: Després de 70 dies de confinament, els consumidors han desenvolupat nous hàbits de consum. Aquests es mantindran en el temps? Amb quins ja no hi haurà marxa enrere? La pandèmia ha portat una acceleració cap als processos digitals. Aquí ja res tornarà a ser igual.

Fer-se present. Mantenir la notorietat és imprescindible. És indispensable seguir present en els canals on habitualment ens hem mogut. No oblidem que els consumidors obliden fàcilment. Per exemple, els consumidors no recorden les marques que no apareixen en els mitjans de comunicació. No estar -i més encara, amb tots els canals i possibilitats per apropar-nos a al consumidor, gràcies a Internet pot resultar extremadament car.

Respecte i sensibilitat: Entendre de forma equivocada l’oportunitat, pot ser també un desastre. No demostrar el respecte i la sensibilitat adequats a el dolor i a el sofriment de les persones resultarà, sens dubte, contraproduent. S’imposa un nou concepte, la sostenibilitat social.

Una nova realitat: l’esdeveniment o congrés híbrid

La majoria de nosaltres ens vam adonar que la pandèmia de la Covid-19 anava de debò quan les grans marques van començar a retirar-se del Mobile World Congress… i més encara, quan es va cancel·lar. En aquests mesos hem après a integrar a la nostra vida quotidiana a noves realitats, com el teletreball, les conferències per zoom, les màscares, el gel hidroalcohólico… però què passa amb els esdeveniments? haurien de fer-se tots de manera virtual? hi ha altres fórmules

La tendència, avui dia, apunta a un nou model d’esdeveniment, el denominat esdeveniment híbrid, en el qual una part de l’audiència acudeix presencialment, mentre que l’altra, es connecta de manera virtual. Aquesta possibilitat canvia com havíem entès el sector i implica nous reptes associats, com la manera de gestionar la part relacional i el networking; com mantenir el engagment de l’audiència; si fan falta nous experts i, una cosa bàsica, si el retorn de la inversió és mesurable o si són rendibles.

El paradigma és nou i és necessari adaptar-se. Un esdeveniment presencial té un nombre limitat d’assistents, però de manera virtual, molts més estan disposats a connectar-se i participar, una cosa a la qual ja ens hem habituat per l’experiència d’aquests mesos. Llavors, és clar que necessitarem especialistes, dinamitzadors capaços d’enamorar a aquesta audiència, de captar-la i mantenir-la entre nosaltres. Perquè no es tracta que els assistents virtuals siguin mers espectadors, sinó participants, en un procés bidireccional i omniperfil.

A més, per a relacionar-nos, caldrà crear noves maneres de fer. Alguns han experimentat ja les plataformes digitals que posen en contacte, a través d’intel·ligència artificial, a participants interessats, abans i després d’un esdeveniment. Si bé, el networking sembla més complex, serà necessari treballar per a aconseguir un resultat eficient.

I sobre quin és la rendibilitat d’un esdeveniment híbrid, segurament, aquesta és més gran respecte a la d’un esdeveniment tradicional, ja que a més de poder arribar a més persones, es redueixen els costos de desplaçament, allotjament i dietes. L’esdeveniment híbrid també afectarà altres sectors, els qui al seu torn tindran el seu propi repte per a ser més creatius i competitius.

No obstant això, i si ho pensem bé, en el fons, un esdeveniment híbrid pot implicar la mateixa base que qualsevol altre esdeveniment: tenir contingut de qualitat i presentar-ho de manera atractiva perquè es compleixin els objectius, serà la clau de l’èxit. Complir els objectius sempre és la clau de l’èxit.

Noves paraules per a comunicadors ‘trendy’

Ser un bon comunicador avui requereix una constant posada a el dia a les paraules més “trendy” i fashion de moment. O s’és un comunicador cool o no s’és. El comunicador de segle XXI ha de comportar-se com un autèntic coolhunter de les paraules. Estar vigilant, capturar aquests nous termes acabats en “ing” que generen les marques o el carrer i saber-los utilitzar oportunament per convèncer els clients i l’audiència. El comunicador que no faci servir a el menys cinc noves paraules inventades, preferiblement en anglès, en els seus speech o stories, té els dies comptats. Sempre hi haurà un altre més hàbil en l’art de colar-en els seus argumentaris. Comunicadors i marques busquen, doncs, esquitxar els seus discursos d’aquestes paraules in. Agradi o no poden ser la clau de l’èxit d’una campanya. Per què parlar de “falses notícies” quan ja són més conegudes com fake news? Aquest és un nou embolcall per a un vell concepte. Però la proposta actual de les marques és anar més enllà i, a partir de la fusió de dos termes, crear neologismes per a nous conceptes i estratègies de màrqueting. Exemples d’aquests neologismes són transbranding, Blanding o anartistas. El transbranding es compon de el prefix trans (passar-se a l’altre costat) i branding, pel que les marques donen suport o promouen altres marques generant major visibilitat per a ambdues. El Blanding sorgeix de branding, que es refereix a posicionar la marca al mercat, i Bland (anodí) que consisteix en què la marca passi desapercebuda i s’integri en l’entorn, aprofitant l’estirada de les grans marques. I anartistas és la curiosa fusió de “artistes” i “ana”, d’anarquistes. L’audiència actual ja parla el mateix llenguatge: des dels milenials, als centenials o generació Z -nascuts amb el canvi de segle i fins als midlifers -persones que ronden la cinquantena i que s’han incorporat sense problemes a l’ús de les noves tecnologies i xarxes socials-. A cap els xoca sentir alguna d’aquestes noves paraules. La creativitat amb el llenguatge és ben rebuda. Qui dóna més? O millor, who ‘s next?

Reputació excel•lent, salvavides per a les grans marques

El cas Dieselgate, de Volkswagen, de gran calat en la seva esfera mediàtica, obre la porta a un camp interessant d’estudi per als comunicadors: pot viure la inercia d’una reputació excel·lent ?, això és la bona reputació d’una empresa, construïda durant anys, per amortitzar una gravetat reputacional de crisi? Es pot evitar que es tradueixi en pèrdues econòmiques o paliars? La resposta al cas de Volkswagen ha estat una sí, segons una anàlisi pormenoritzada realitzada pel Dr. Paul Capriotti al seu blog Bidireccional (https://paulcapriotti.wordpress.com/2019/10/25/dieselgate-crisis-de- reputació-i-impacte-en-el-negoci /), que serveix per estudiar més casos, fins i tot en àmbits acadèmics, per a aclarar són qüestions.

Una reputació excel·lent és un dels principals intangibles d’una empresa, ja que els experts que han atribuït la capacitat d’actuació com a “colchón” de la crisi de reputació i de minimització del seu impacte tant en el valor de la marca com en la seva activitat empresarial , medible en vendes, beneficis o valor benefici. En el cas de Volkswagen no s’havia situat cap dubte: La excel·lent reputació i la RSE de la companyia que va tenir aquesta funció de “colchón”, va amortitzar el futur econòmic que va originar la crisi reputacional del dièselgate i que ajudarà a que el seu impacte negatiu sigui el negoci fora de punts. Els resultats de l’empresa en els exercicis posteriors a la crisi es van ressenyar però es va reflotar: la crisi no va quedar sola superada al mateix temps que va poder mantenir el negoci, gràcies a la seva bona reputació prèvia.

La reputació és excel·lent, potents, salvats que eviten el centenar de les grans empreses i la crisi, la seva gran oportunitat per redefinir-se. Així, el disseny de Dieselgate és revulsiu per a Voklswagen que adopta un nou model de negoci, enfocant-se al cotxe elèctric i oferint així una imatge més verda i responsable davant els seus grups d’interès i la seva opinió pública, encara que es farà més tard que altres grans empreses de l’automoció. com Tesla i tecnològics, com Google o Apple. Avui, anar a destemps en reptes com el compromís amb el medi ambient també pot perjudicar  la bona reputació de les marques. Ull!